Do Piazeh Aloo: El gust d’un pícnic a Shiraz

Molts plats iranians estan profundament connectats amb la natura. Alguns van néixer per gaudir-ne durant pícnics i sortides en família. Normalment són plats senzills, fets amb ingredients accessibles, però també porten amb ells infinitat de records de generació en generació.

Un dels exemples més famosos és el Do Piazeh Aloo, una part inseparable dels pícnics a Shiraz.

A Shiraz, qualsevol dia de la setmana, si surts de casa i trobes un arbre, una mica de gespa i una mica d’ombra, probablement hi veuràs una família asseguda sobre una manta de pícnic, menjant, parlant i rient. Podria semblar que els han regalat el món sencer.

Però, en realitat, només els han regalat un arbre, una mica d’ombra, una brisa i un menjar o un petit mos senzill.

I, de vegades, això val tot un món.

Si t’hi fixes una mica més, probablement també trobaràs Do Piazeh Aloo a la seva olla o bol: un plat senzill fet amb patates i cebes.

Què és el Do Piazeh Aloo?

El Do Piazeh Aloo és tan humil que fins i tot el seu nom sembla dir-te exactament què hi trobaràs: cebes i aloo.

En la seva forma més senzilla, el Do Piazeh Aloo es prepara només amb patates, cebes, cúrcuma i sal. Però, com molts plats casolans iranians, ha anat prenent formes diferents segons cada cuina. Algunes receptes inclouen tomàquet, pebrot o herbes aromàtiques.

La textura també pot variar. Algunes persones el preparen amb les patates tallades a daus, mentre que d’altres prefereixen cuinar-les fins que queden més toves, gairebé com un puré rústic.

Aquesta flexibilitat i generositat formen part del que fa que el Do Piazeh Aloo sigui tan atractiu. Amb només un grapat d’ingredients, desenvolupa un sabor sorprenentment profund i complex. La dolçor natural de les cebes, la suavitat de les patates i l’aroma de les espècies s’uneixen per crear alguna cosa molt més deliciosa del que la seva senzilla recepta podria fer pensar.

Si haguéssim de descriure què significa el Do Piazeh Aloo per als iranians, potser podríem dir que és un plat de dies tranquils.

No està pensat per sorprendre’t. Està pensat per fer-te sentir bé.

El seu sabor porta de tornada records d’arbres i la seva ombra, sortides en família i dies en què la vida semblava avançar a un ritme més lent.

I, tanmateix, com que és ràpid de preparar, el Do Piazeh Aloo també pot viatjar a altres cultures i crear nous records. És senzill, ràpid, reconfortant i perfectament adaptat al ritme més accelerat de la vida moderna.

Potser per això el Do Piazeh Aloo és un dels plats més generosos que ens hem endut de l’Iran.

El Do Piazeh Aloo en la cultura gastronòmica iraniana

Si pensem en els plats abundants en barberries i safrà com a aliments propis de les celebracions i reunions iranianes, el Do Piazeh Aloo pertany a una altra part de la cultura gastronòmica de l’Iran: és un plat del dia a dia.

No se sol preparar per a reunions formals ni ocasions especials. Es fa per a la família.

I mentre els plats colorits i elaborats de la cuina iraniana poden representar grans celebracions i reunions nombroses, el Do Piazeh Aloo representa una altra qualitat important de la cuina iraniana: la capacitat de convertir els ingredients més senzills en un àpat complet, aromàtic i satisfactori.

La seva generositat no es troba només en la manera de cuinar-lo, sinó també en com n’és d’accessible.

Els ingredients d’aquest plat de Shiraz són senzills i econòmics, i es poden trobar a la majoria de cuines. Durant generacions, això ha fet del Do Piazeh Aloo un plat que gairebé qualsevol família podia preparar, independentment de la seva situació econòmica.

Per què alguns iranians anomenen les patates “Aloo”?

Hi ha una petita història darrere del nom, i ens porta fins a la història de la patata a l’Iran.

Un historiador de l’època Qajar, al segle XIX, va escriure que Sir John Malcolm, el diplomàtic britànic, va introduir la patata a l’Iran. La patata va arribar a l’Iran des de l’Índia, on ja havia començat a formar part de la cuina local.

Durant un temps, els iranians del sud, que van ser dels primers a trobar-se amb la patata, la van anomenar “Alu-ye Malcolm”, que significa “la pruna de Malcolm”. Curiosament, aquesta antiga expressió no ha desaparegut del tot. Algunes persones grans a l’Iran encara utilitzen “Alu-ye Malcolm” quan es refereixen a les patates.

Això fa que la història del Do Piazeh Aloo sigui encara més interessant, perquè també existeix un plat molt semblant a la cuina índia anomenat Aloo Do Pyaza.

La semblança entre els dos plats va més enllà del nom. Tots dos es basen en patates i una bona quantitat de ceba, i tots dos poden incloure tomàquet i espècies com la cúrcuma. La principal diferència és la manera com s’amaneixen i es cuinen.

La versió índia acostuma a estar més especiada i pot incloure ingredients com comí, coriandre, gingebre, all i bitxo. La versió de Shiraz és molt més senzilla i suau, i tradicionalment deixa que les patates, les cebes i la cúrcuma siguin les protagonistes. No és un plat picant en el sentit de tenir una forta intensitat de bitxo.

Així que potser el més interessant d’aquests dos plats no és com de diferents són, sinó com s’assemblen mentre pertanyen a dues tradicions gastronòmiques diferents.

Tots dos parteixen de la mateixa idea humil: patates, cebes, unes quantes espècies i la capacitat de convertir ingredients senzills en alguna cosa profundament reconfortant.

Do Piazeh Aloo a Noush: Gato Potatos

A Noush, preparem el Do Piazeh Aloo mantenint fermament les seves arrels en la tradició gastronòmica de Shiraz: un plat senzill i aromàtic que pots gaudir com a plat principal o com a acompanyament.

Però a Noush, aquest plat té una altra història.

Nosaltres l’anomenem Gato.

La història va començar quan un dels nostres amics va insistir, des dels primers dies de Noush, que si volíem mantenir una connexió amb les tradicions catalanes, el nostre menú havia d’incloure un plat a base de patates.

Mentre buscàvem dins dels nostres propis records, un de nosaltres, que és de Shiraz, va proposar el Do Piazeh Aloo.

A Gato li va agradar la versió que vam provar, i el nom es va quedar amb el plat.

I així, un senzill plat de pícnic de Shiraz va trobar una nova llar a Barcelona.

Continua portant les patates, les cebes, les espècies i els records de Shiraz, però ara també porta una petita part de la història que estem creant aquí, a Noush.

Perquè, de vegades, el menjar viatja més lluny que les persones.

Un plat pot deixar enrere un arbre a Shiraz, travessar fronteres, arribar a Barcelona i, d’alguna manera, continuar recordant-te casa.